La ciència i la tècnica als segles XIX i XX
Els avenços en la biologia
Una gran aportació prové de l’obra de Gregor
Mendel (1822-1884), el qual assentà les bases de la genètica
actual  . ( MendelWeb).
La descripció de
l’estructura de la molècula del DNA
(1953) (l'animació recrea el funcionament i components del DNA, Crèdits: Zenit  ) impulsà la revolució de l’enginyeria
genètica des dels anys setanta fins a l’actualitat, període en què succeeixen
nous descobriments i aplicacions. (Animació que recrea els processos de mitosi i meiosi,
Crèdits: Zenit ).
Medicina
Al segle XVIII Edward
Jenner (1749-1823) creà la primera vacuna.
Aquest fet pot ser considerat com l’inici de la medicina preventiva.
A la segona meitat del segle
XIX es produí un gran avenç en dos camps de la medicina: la cirurgia i la investigació
de les malalties infeccioses.
Posteriorment, Louis
Pasteur (1822-1895) ( Institut Pasteur)
i Robert
Koch (1843-1910) assentaren les bases de la bacteriologia
i la immunologia
modernes.
Un altre fet destacat del
segle XX fou la utilització d‘antibiòtics
( Els antibiòtics) per al tractament de les malalties infeccioses.
L'aparició, al llarg de l'últim quart de segle, del síndrome d'immunodefiència
adquirida (sida) implicà grans esforços, per part de la comunitat científica, en el
desenvolupament i consecució d'una vacuna capaç de neutralizar el virus. (L'animació
següent recrea l'origen i desenvolupament del virus de la sida, Crèdits: Zenit ).
Física i química
Al llarg del segle XX té lloc un nou qüestionament dels fonaments de la física
dels segles XVII i XVIII respecte a l’espai,
el temps
i la matèria.
L’any 1905, Albert
Einstein (1879-1955) ( A.Einstein. Image and Impact)  revolucionà el món de la física amb la teoria
de la relativitat. (Animació que recrea els orígens de la Teoria de la relativitat,
Crèdits: Zenit ). ( La relativitat). La seva obra va partir dels estudis realitzats
sobre la llum.
En ells, el temps esdevé una dimensió canviant de l’univers que varia en relació a
l’espectador. Segons Einstein, la substància que forma l’univers és
l’espai-temps i respecte a la polèmica sobre si l’espai és pla o corbat,
s’inclina per la segona possibilitat basant-se en els estudis de la llum.
(L'animació següent explica quins són els components de la llum, Crèdits: Zenit
).
En el camp de la física, el
descobriment de l’electró
(1897), de l’estructura atòmica (1911) i de successives partícules subatòmiques ha suposat un avenç
considerable en la concepció de l’Univers.
Pel que fa al camp de la química,
hi destaca Dmitrij
Ivanovic Mendelejev (1834-1907) amb l’elaboració de la taula
periòdica dels elements (1869) .
La tècnica
Es produeix una tendència cap a la substitució de les persones per les màquines, tant a
nivell de treball físic com cognitiu amb la automatització,
la robotització
i la informàtica.
Els transports.
L’evolució de les formes de transport ha arribat a condicionar la nostra forma de
concebre l’espai i el temps. Des del ferrocarril fins a l’exploració de
l’espai, (arribada de l'home a la Lluna, Crèdits: TVE  ).el món dels transports i les comunicacions han sofert una gran quantitat
d'innovacions.
Les comunicacions.
L’àmbit que més canvis ha sofert ha estat el de les telecomunicacions
amb el telègraf,
el telèfon
o la televisió
(l'animació següent il·lustra com imatge i so es transmeten per televisió,
Crèdits: Zenit ), però sobretot amb la invenció d’Internet
(L'animació següent recrea com funciona Internet, Crèdits: Zenit ) i les noves tecnologies de transmissió i emmagatzematge de la
informació. Es considera que aquest aspecte condicionarà la societat del segle XXI.
|
