El pensament contemporani
El pensament en la societat contemporània
La rapidesa dels canvis esdenvinguts al llarg del segle XX
ha provocat la sensació que no hi ha res definitiu. Sha produït una ruptura amb la
tradició. Alguns aspectes fonamentals del pensament es mantenen en una mutació
contínua:
-Crisi de la raó.
Lésser humà deixa de basar-se en la raó. Les teories de Sigmund
Freud (1856-1939)
( Sigmund Freud) aporten una nova visió de lhome basada en
linstint i el subconscient,
els quals afloren en els somnis. Aquesta visió afecta profundament el camp de lart
i el pensament: el surrealisme
( André
Breton, "What is Surrealism?") i lexistencialisme
estan íntimament lligats a aquesta concepció de lhome i la vida. En la literatura
i el teatre apareixen la novel·la existencialista i el teatre
de labsurd.
-Replantejament de
leducació. Es planteja leducació de lindividu en relació a la seva
societat. Diverses escoles pedagògiques discuteixen sobre els procediments educatius més
apropiats.
-Qüestionament de
lautoritat. Es produeix un rebuig cap a lautoritat que queda reflectit en els
moviments socials.

Darwinisme i evolucionisme
Charles
Darwin (1809-1872) feu una aportació decisiva per al
progrés de la biologia amb la teoria
de levolució. ( Voyage of the Beagle). Les seves idees es recullen a les seves
obres fonamentals Lorigen de les espècies i Lorigen de lhome.
El fet de plantejar lorigen de lhome sense la intervenció no natural, com
per exemple de divinitats, va suposar un gran impacte en la societat i la comunitat
científica.
A principis del segle XIX, el
biòleg Lamarck
(1744-1829) ja havia
formulat una teoria que defensava la idea que les espècies vives més complexes provenen
de levolució despècies més senzilles.

Anarquisme i marxisme
Aquestes teories s'oposen a
la propietat privada amb lobjectiu destablir una nova societat igualitària a
la qual només es pot arribar mitjançant una revolució.
Uns dels ideòlegs més
importants de lanarquisme
varen ser Pierre-Joseph
Proudhon (1809-1864) i Mikhail
Aleksandrovic Bakunin (1814-1876). Lanarquisme considera que
limpuls espontani dels membres duna societat és suficient per a
lorganització daquesta.
El marxisme,
en canvi, dóna importància al paper de lEstat
a lhora destablir una societat. El seu ideòleg va ser Karl
Marx (1818-1883) ( Study Guide for The Communist Manifesto) el qual rebé alhora la
influència de Georg
Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) ( 19th Century Philosophy). Marx defensava la dictadura
del proletariat per assolir una societat igualitària.

El neopositivisme
El neopositivisme
és un corrent filosòfic que recolçà el mode científic de concebre i entendre la
realitat.
Acusà la filosofia
tradicional de tenir:
-Caràcter especulatiu. Es
critica la no comprovació de les afirmacions que shan dut a terme al llarg de la
història de la filosofia.
-Caràcter totalitzador de
les explicacions que shan generat reduint la realitat a una suma de principis
generals.
-Abús del llenguatge amb el
qual shan produït explicacions més confuses que aclaridores.

Lexistencialisme
L'existencialisme
( "The cry!!!") apareix a principis del segle XX. Es
planteja la dimensió del sofriment i acusa la filosofia dhaver centrat la seva
atenció en la generalització, doblidar-se de lhome de carn i ossos. El seu
precursor fou el filòsof alemany Heidegger
(1889-1976) ( Martin Heidegger). Lexistencialisme va ser liderat a
França per Albert
Camus (1913-1960) ( Albert Camus -1913-60 i La noción de lo absurdo - Albert Camus) i Jean
Paul Sartre (1905-1980)
( Jean Paul Sartre), el qual afirmà que lhome i la vida són
un absurd i no poden ser explicats mitjançant la lògica.

|