tunit4rp.gif (7235 bytes)









Introducció
El romanticisme
El modernisme i el realisme
L'impressionisme
Les avantguardes
El cinema
El pensament contemporani
La ciència i la tècnica als segles XIX i XX

 

El cinema

El cinema és considerat el setè art. D'alguna manera, constitueix el medi d'expressió més revolucionari i transcendental del segle XX.

Els veritables pares del cinema foren els germans Lumière August Lumière creà, l'any 1895, el seu primer aparell cinematogràfic amb el qual filmà la sortida dels obrers de la seva fàbrica, que constituiria la seva primera pel·lícula, presentada en el primer programa cinematogràfic a París el mateix any Louis Lumière, que col·laborà àmpliament amb el seu germà Auguste i aconseguí grans avenços en el camp de la luminotècnia i la cinematografia els quals cap a l'any 1895 aconseguiren filmar i projectar imatges successives produint la sensació de moviment. En els seus inicis el cinema tenia una intenció merament documental. (Pàgina web molt complerta sobre la història del cinema amb il·lustracions. Conté explicacions sobre els germans Lumière, el pas del cinema mut al cinema sonor, passant per la posguerra fins a les últimes dècades. S'esmenten noms com Luís Buñuel, Buster Keaton, Marilyn Monroe, etc, i hi ha un apartat dedicat exclusivament al cinema en català. Historia del cine).

Els avenços tècnics van permetre els primers efectes especials. Destacà com a pioner Georges Méliès (1861-1938) Fotograma de Le voyage dans la lune, film dirigit per Georges Méliès i estrenat el dia 1 de maig de 1902 a París, França el qual practicava un tipus de cinema més fantàstic.

Els corrents artístics i de pensament, així com els fets més rellevants de l'època, van influir en el món del cinema.

Durant els anys vint el cinema esdevingué sonor i no seria fins als anys trenta que apareixerien les primeres pel·lícules en color.

Durant el període d'entre guerres, destaquen l'expressionisme alemany, el cinema revolucionari soviètic (Bronenosec Pot'omkin ["El cuirassat Potemkin" Fotograma de Bronenosec Pot'omkin ('El cuirassat Potemkin'), 1925, de Sergej Mikhajlovic Eisenstein] de Sergej Mikhajlovic Eisenstein [1898-1948]) El director de cinema soviètic Sergej M. Eisenstein, mestre del realisme documental cinematogràfic Nicolaj Cerkasov en Alexandrov Nevskij (1938), pel·lícula realitzada per Sergej Mikhajlovic Eisenstein i el surrealisme (Un chien andalou Fotograma de la pel·lícula Un chien andalou de Luis Buñuel de Luis Buñuel [1900-1983]) (Pàgina web dedicada al director aragonès Luis Buñuel. Presenta biografia, filmografia, bibliografia i imatges de pel·lícules Luis Buñuel).

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, el cinema nord-americà es dirigí en dues temàtiques diferents, per una banda el cinema que anunciava l’esperança en la victòria final, i per l’altre, les pel·lícules d’evasió. Durant aquest període aparegué Orson Welles Orson Welles a Citizen Kane (1941), pel·lícula que ell mateix dirigí i protagonitzà Fotograma de la pel·lícula Citizen Kane (1941) del realitzador i actor nord-americà Orson Welles Fragment de l'adaptació radiofònica de The War of the Worlds d'H.G. Wells, feta per l'actor nord-americà Orson Welles l'any 1938, la qual desencadenà un pànic col·lectiu en l'audiència nord-americana (Pàgina web firmada per Roberto Bartmat dedicada a l'actor i director Orson Welles. La pàgina inclou la seva biografia, filmografia, articles relacionats, entrevistes i galeria de fotografies. Orson Welles), realitzador i actor nord-americà que introduí considerables novetats tècniques.

Del període de postguerra (1945-1955) cal destacar l’aparició del cinema neorealista italià, del qual foren màxims representants Vittorio De Sica Vittorio De Sica a la pel·lícula Il generale Della Rovere (1959), que ell mateix realitzà Fotograma de Ladri di biciclette (1948), excel·lent pel·lícula del realitzador italià Vittorio De Sica, Luchino Visconti Claudia Cardinale i Alain Delon a la pel·lícula Il Gattopardo (1963) del realitzador italià Luchino Visconti Fotograma de la pel·lícula Senso (1955) del realitzador italià Luchino Visconti i Roberto Rossellini.

Posteriorment, l’evolució tècnica progressà considerablement, aportant un major realisme a les situacions. Cal remarcar la importància de determinats realitzadors cinematogràfics d’aquest període més recent, com són Woody Allen Document sonor correspon a una seqüència del film Manhattan Murder Mistery (1993) dirigit i protagonitzat per Woody Allen, Stanley Kubrick Fotograma de la pel·lícula A Clockwork Orange (1971) del realitzador nord-americà Stanley Kubrick, i basada en la novel·la homònima de l'escriptor britànic Anthony Burgess (Pàgina web en espanyol dedicada al genial director Stanley Kubrick. Hi podem trobar la seva biografia i una anàlisi de la seva obra. La pàgina inclou, a més, una selecció d'enllaços interessants sobre el cineasta. Stanley Kubrick) (2001, a Space Odissey Fragment sonor d'Així parlà Zarathustra de Richard Strauss, peça que el realitzador nord-americà Stanley Kubrick utilitzà a l'inici del seu film 2001, a Space Odissey (1968)) Martin Scorsese, Steven Spielberg (Des de la Hebrew University de Jerusalem trobem aquesta exposició virtual de l'arxiu de Steven Spielberg sobre el cinema relacionat amb els jueus. La web inclou posters, catàleg i publicacions. Steven Spielberg Jewish Film Archive), Bertrand Tavernier o Wim Wenders, entre d’altres.



enrere.gif (1121 bytes)