Pel que fa a l'art, es creen formes que no existeixen a la natura, s'experimenten nous sons per mitjà dels constants avenços tecnològics, i neixen noves expressions d'art com la fotografia i el cinema.

Apareix una nova concepció de l'home i de la naturalesa que afectarà el pensament i les manifestacions artístiques. L'art dels segles XIX i XX és un reflex dels valors de la societat contemporània.

Tres aspectes destaquen com a trets diferenciadors d'aquest període respecte als anteriors:

-La utilització de formes geomètriques per representar la realitat, un dels primers pintors que experimenta aquest estil és Paul Cézanne (1839-1906) .

-Es produeixen deformacions de la realitat per tal d'obtenir una major intensitat expressiva. Un artista que destaca en aquesta tècnica és Pablo Ruiz Picasso (1881-1973).

-Progressivament, els artistes deixen de fer representacions realistes per passar a interpretar temes molt més subjectius, restant importància a l'objecte i la figura. Se substitueix la significació per l'abstracció. El representant principal d’aquesta concepció és Vassili Kandinsky (1866-1944).

Hi ha una llibertat total en la pràctica artística.