El neoclassicisme

Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del s XVIII. És el moviment artístic que correspon al pensament de la Il·lustració.

La raó triomfa sobre els sentiments i hi ha un retorn al Renaixement i a l’antiguitat clàssica. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les proporcions.

Influïren en la seva aparició els descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional.

Fou un moviment de curt predomini, que s’estengué per tot Europa i arribà a Amèrica. Teòrics com J.Winckelmann i A.Quatremère de Quincy, pintors com A.R.Mengs (Maria Josefina de Lorena ), J.L.David (Monsieur Sériziat , Els amors de Paris i Helena , Mme Récamier i Mme Sériziat ) i F.Gèrard (Eros i Psique i Mme Récamier ), escultors com A.Canova (Venus Vincitrice ) i B.Thorvaldsen i arquitectes com Ch.Percier, P.Fontaine i K.Schinkel, actius els darrers anys del s XVIII i el primer quart del s XIX, són els representants més destacats d’aquesta tendència. Llurs obres mostren el predomini de les formes i els temes derivats del classicisme hel·lènic i la preferència per la línia i el dibuix sobre el color. ( The New Classicism in Italy).

El palau de Versalles , residència del rei Lluís XIV, és l’edifici prototípic del neoclassicisme.