La filosofia moderna

Les obres dels filòsofs dels segles XVII i XVIII tenen alguns trets comuns:

-Es considera que el món és en gran part intel·ligible.

-S’abandona de manera progressiva l’aristotelisme.

-En les argumentacions no es dóna tanta importància a la intervenció divina.

-Hi ha una influència del mètode científic de la física i la matemàtica.

Filòsofs de l’època moderna:

Francis Bacon (1566-1626) :filòsof anglès. Per Bacon el saber ha de permetre a l’home dominar la natura. La seva filosofia es basa en la substitució de la lògica deductiva medieval per un nou mètode, experimental i deductiu. La seva obra principal, el Novum Organum, és l’inici d’un ambiciós projecte de síntesi total del coneixement humà.

René Descartes (1596-1650):filòsof i científic francès. És considerat  el pare de la filosofia moderna. En la seva obra el Discurs del mètode, arriba a la conclusió que l’única certesa possible és l’existència del pensament i del subjecte que pensa. Aquest és el sentit de la màxima cartesiana "Penso, per tant existeixo". ( Discours on the Method of Rightly Conducting the Reason, and Seeking Truth in the Sciences).

Thomas Hobbes (1588-1679):filòsof anglès. Admirador de Bacon. Va combinar el seu mètode inductiu amb el deductiu-matemàtic dins una concepció general materialista: la matèria i el moviment són les úniques realitats constatables pels sentits. Segons Hobbes l’home és un llop per a l’home i el seu estat natural és la guerra de tothom contra tothom. Per evitar la destrucció mútua, els homes pacten que els governi un sobirà i accepten que la seva llibertat personal es vegi limitada. L’autoritat del sobirà no pot ser mai qüestionada.