 |
El Renaixement
El Renaixement, una nova visió del món
El Renaixement
és el moviment cultural i artístic que dominà Itàlia durant el segle XV i la resta
d’Europa durant part del segle XVI. Els filòsofs, literats i els artistes, es van
inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i van fer renéixer l’esperit de
l’època clàssica.
Durant el Renaixement tot gira al voltant de l'ésser humà i de la confiança en la seva
felicitat a través del pensament, el coneixement i l’art. L’ideal de persona
del Renaixement és aquell individu polifacètic i universal, que coneix i domina totes
les branques del coneixement i que trobà la seva màxima representació en l'italià Leonardo
da Vinci.
El Renaixement del segle XVI va representar el retorn pel bon gust i l’equilibri en
l’art. ( Early Modern Europe).
L’art del Renaixement
Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que
els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com
a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es
caracteritza pels següents trets:
-L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.
-Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l
representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.
-Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que
li donen bellesa, harmonia i proporció.
-Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen
la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els
sentiments de l’ésser humà.
-Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.
El Renaixement italià
El moviment artístic del
Renaixement neix a Itàlia
i es divideix en dos grans períodes:
El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle
XV. La seva capital artística va ser Florència.
El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital
artística durant aquest període va ser Roma.
Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i
la confiança en la raó. ( The Civilization of the Renaissance in Italy i Italy in the 15th Century).
L’arquitectura del Renaixement
Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a
introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i
racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de
l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar
l’arquitectura clàssica.
Utilitzen a les seves obres les columnes,
els arcs
de mig punt, els frontons,
les cúpules
i les cornises.
Els màxims exponents del quattrocento són Filippo
Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore  ) ( Filippo Brunelleschi) Leon
Battista Alberti ( Leon Battista Alberti).
L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant
Pere del Vaticà. La cúpula és obra de Miquel Àngel . ( Renaissance
and Baroque Architecture: Architectural History).
L’escultura del Renaixement
L’escultura s’inspira en el realisme
clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es
dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a
l’expressió dels rostres.
Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal
en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser
humà.
Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser
humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.
En el quattrocento destaquen Ghiberti
( Ghiberti, Lorenzo) i Donatello
(David ) ( Donatello) mentre que l’escultor més important del
cinquecento és Miquel
Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la
majestuositat (Moisès , Bacus i les tombes dels Mèdici ).
La pintura del Renaixement
La pintura va representar la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la
perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i
de la profunditat espacial. Els pintors estan molt preocupats per la composició,
l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents
són el retrat, els temes religiosos i els mitològics.
Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra
Angelico (1387-1455) (L'Anunciació ) i Botticelli
(1444-1510) (El naixement de Venus , Naixement a l'establia , Retrat d'home jove i Les tres Gràcies
)
En el cinquecento destaquen: Rafael
(1483-1520) (La Fornarina o Donna Velata i Jove Bacus ) ( Raphael),
Leonardo da Vinci (1452-1519) i Miquel Àngel (1475-1564) (La creació
de l'home i l'Estudi de nu ).
Leonardo
da Vinci
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps. Avui sembla
demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou requerit per Francesc
I de França per participar en activitats científiques.
Com artista podem destacar:
-A Florència col·laborà en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació
(1474). Al Retrat de Ginebra dei Benci (1478-79) , l’Adoració dels reis, inacabat (1481), i Sant Jeroni
(1482), plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i utilitzà el sfumato
o fusió de la llum i l’ombra.
-Féu alguns projectes arquitectònics, una escultura de Francesco Sforza, i pintà el Retrat
de Cecilia Gallerani, La mare de Déu de les roques (1483-93) i la
Santa cena per al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (1499).
-L’any 1499, a Màntua, féu el retrat d’Isabella d’Este .
-Novament a Florència, on fins el 1506 treballà en el fresc de la Batalla
d’Anghiari per al Palazzo Vecchio, féu el cartó per a la Santa Anna (1501)
i pintà La
Gioconda (1503) i Leda i el cigne, obra que hom coneix a través de còpies.
-A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio,
condottiere de Lluís
XII de França.
-A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561).
Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre amb
mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics.
Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes,
descobrí la manera de trobar el centre de gravetat de la piràmide i les transformacions
recíproques de cossos sòlids.
Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de Copèrnic.
Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la seva
dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.
Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels
sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la
reacció. Fou un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del
relleu terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació.
S’interessà pels fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que
utilitzà en estudis d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia
humana
l’induí a practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia
il·lustrar un monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit.
Reeixí, però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata:
construcció de màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres,
anemòmetres,
etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí. (
Leonardo da Vinci).
El Renaixement als Països Baixos i a
Alemanya
Durant el segle XV la tradició gòtica continuava arrelada als països del nord. Les
obres dels artistes destaquen pel seu realisme i la seva minuciositat.
El Renaixement nòrdic és diferent del Renaixement italià. Les seves obres presenten un
component moralista que trenca amb les inquietuds de reforma religiosa de l’època.
Destaquen el pintor holandès Pieter
Bruegel "el Vell" (1525-1569) i el pintor alemany Albrecht
Dürer (1471-1528).
Pieter Bruegel plasma una visió de la realitat força crítica i al paisatge hi ha una
gran riquesa de detalls (Paisatge , l'empadronament , Caçadors
en la neu i el
banquet nupcial ).
Albrecht
Dürer (1471-1528) destaca pel misticisme dels seus dibuixos i dels seus gravats i
els seus retrats són molt significatius (Santa Apol·lònia ).
Jan
van Eyck ens mostra en la seva obra El matrimoni Arnolfini el
domini de la tècnica de la pintura a l’oli. A través d’una reproducció fidel
dels objectes i un estudi acurat de la llum aconsegueix donar volum i profunditat a les
seves obres.
|
 |
