tunit4rp.gif (7235 bytes)









Introducció
Descobriments geogràfics
Avenços científics
La ciència moderna
El Renaixement
L'humanisme
La filosofia moderna
El barroc
El neoclassicisme
La Il·lustració

 

Avenços científics

En els avenços científics de l’època trobem les teories que van capgirar la visió del sistema solar i del lloc que ocupa la Terra. En l’edat mitjana es creia que la Terra estava situada al centre de l’Univers i tots els astres giraven al seu entorn. Aquesta idea, deguda a Ptolemeu, filòsof i astrònom grec, es mantingué durant tota l’edat mitjana.

El nou coneixement científic reconeixia que la tradició antiga i la Bíblia no eren autoritats indiscutibles. El treball de la ciència es centrava en l’estudi dels fets a partir de la observació i en la formulació de lleis que expliquessin aquests fets. A partir del segle XVI es fonamenten les bases de la revolució científica.

Nicolau Copèrnic (1473-1543) Il·lustració de Nicolau Copèrnic arribà a la conclusió que el Sol és el centre de l’univers i que la Terra té un moviment de rotació diürn i de translació anual al voltant del Sol. Aquesta teoria s’anomenava heliocèntrica i proposava una nova concepció de l’Univers oposada al geocentrisme medieval. Galileu la va confirmar anys més tard. (Pàgina dedicada a la vida i l'obra del científic Nicolau Copèrnic. Tota la informació, obtinguda de Los Matemáticos y su Historia (Universitat de Santiago de Xile), es presenta de forma senzilla i clara. Nicolás Copérnico).

Els treballs de Kepler (1571-1630) Dibuix del moviment de la Terra a través del pla de l'eclíptica, que va descobrir les tres lleis fonamentals del moviment dels planetes (Les lleis de Kepler. Repàs de les lleis de Kepler, les quals descriuen el moviment dels planetes entorn del Sol. Inclou animacions i biografies de Kepler i Tycho Brahe, i altres recursos i enllaços. Kepler's Laws i Biografia del matemàtic i astrònom Johannes Kepler, amb informació sobre la seva contribució a la revolució científica. Inclou una àmplia bibliografia. Johannes Kepler), Tycho Brahe (El noble danès: imatges de Tycho Brahe. Pàgina de Jim Bennett i Giles Hudson/Museum of the History of Science (Oxford, Regne Unit), versió en línia de l'exposició d'aquest museu, amb seccions, imatges i comentaris relacionats amb la figura de Tycho Brahe. The Noble Dane: Images of Tycho Brahe i Biografia il·lustrada de l'astrònom danès Tcyho Brahe, amb bibliografia i les seves contribucions als treballs de Copèrnic i l'astronomia ptolemaica. Tycho Brahe) i Galileu Galilei (1564-1642) Il·lustració de Galileu Galilei fixaren la nova concepció copernicana. (Pàgina dedicada a la vida i obra d'aquest científic. Es tracta d'un treball divulgatiu ben explicat amb accés a alguns dels seus treballs, com el Sidereus Nuncius o els Dialogo di Massimi Sistemi del Mondo. Galileu Galilei).

Galileu Galilei, va fer importants descobriments en el camp de l’astronomia i va ser un dels fundadors de la mecànica. L’any 1609 Galileu construïa el primer telescopi i començava l’observació augmentada de l’espai. Amb ell nasqué la ciència moderna, una nova manera de veure el món basada en l’observació intel·ligent de la natura, el mètode experimental i la formulació de les teories físiques. (Estudi sobre la figura de l'astrònom Galileu Galilei i les seves teories heliocentristes. El seu autor és Carles Banús. Galileo Galilei i l'heliocentrisme).

L’anglès Isaac Newton (1642-1727) va fundar la física moderna formulant la llei de la gravitació universal i va introduir importantíssims canvis en la matemàtica. (La primera animació recrea la llei de la gravitació universal La gravetat és la força d'atracció que exerceix la Terra o qualsevol astre sobre els cossos materials. Newton, que va ser el primer físic que va estudiar aquest fenomen, formulà la Llei de la Gravitació i la segona exposa la teoria corpuscular, totes dues enunciades per Newton. Crèdits: Zenit La llum és una forma d'energia radiant capaç d'impressionar els òrgans de la vista. Newton descobrí que la llum és composta per partícules emeses pels cossos lluminosos (teoria corpuscular)).

D’altra banda, René Descartes Il·lustració de René du Perron Descartes marcà amb les seves concepcions tots els camps del saber. Construí la primera teoria mecànica general de l'Univers i afirmà clarament la unitat de la constitució material del cosmos, amb la consegüent unificació de la física celest i terrestre. Formulà amb netedat el principi d'inèrcia i descobrí la llei de la refracció de la llum. (L'animació següent mostra com es produeix la reflexió i la refracció de la llum, Crèdits: Zenit Descartes establí les lleis de la refracció de la llum. L'animació mostra com es produeix la reflexió i la refracció de la llum) (La Université René Descartes de París ha confeccionat aquesta pàgina sobre el filòsof i la seva obra. Le philosophe René Descartes).
enrere.gif (1121 bytes)