Descobriments geogràfics

Durant l’edat moderna es van produir nous descobriments geogràfics. Els europeus van recórrer una bona part de la costa d’Àfrica, arribaren fins als límits orientals d’Àsia, van fer la primera volta al món i van entrar en contacte amb un nou continent: Amèrica. (L'animació recrea els diferents descobriments geogràfics que han tingut lloc al llarg de la història, Crèdits: Zenit ) ( The Columbus Navigation Homepage).

Aquests descobriments van ser portats a terme en primer lloc per portuguesos i castellans i posteriorment per altres pobles europeus de la costa atlàntica: França, Anglaterra i Holanda.

Els viatges i els descobriments no s’haurien pogut realitzar sense una sèrie d’avenços científics i tècnics. Els vaixells es van perfeccionar i es van fer naus i caravel·les més altes, més ràpides i més estables.

També cal tenir presents nous instruments de precisió i orientació com la brúixola, l’astrolabi i el quadrant, juntament amb els progressos de la cartografia. Calia disposar d’una font d’energia que impulsés els vaixells a través dels oceans. La solució era el vent.

Els portuguesos van aconseguir entendre el règim de vents de l’oceà atlàntic. Els alisis i els monsons van ser decisius per als desplaçaments marítims en l’Atlàntic i l’Índic.

Els alisis són vents que bufen d’est a oest prop de l’arxipèlag de les Canàries i s’aprofitaven per anar d’Europa fins a Amèrica.

Els monsons són vents inconstants que bufen de sud a nord a l'estiu i de nord a sud a l'hivern.

Els regnes de la península Ibèrica, el Regne de Portugal i la monarquia dels Reis Catòlics van ser promotors de les primeres expedicions. Les monarquies de l’època van impulsar expedicions perquè així podien obtenir elevats ingressos derivats del tràfic comercial i de l’explotació econòmica dels territoris conquerits.