Introducció
Es qualifica d’edat moderna el temps a Europa entre el
descobriment
d’Amèrica (1492) i la Revolució
Francesa (1789).
Durant els ss
XV i XVI es produeix un canvi molt profund en diferents camps de l’activitat humana:
en ciències es porta a terme un important avenç tant en el camp teòric com en les
innovacions tècniques; s’amplia l’espai geogràfic conegut afavorint un
període d’expansió econòmica; la religió, el pensament, la política,
l’economia, l’art, la literatura, etc. experimenten una important renovació; es
genera una manera d’entendre el món i de veure la realitat molt diferent a la que
havia existit fins aleshores.
Com a
conseqüència de tots aquests avenços, es va produir un cert trencament amb l’ordre
medieval.
Des d’un punt de mira polític, arreu d’Europa es
consolidaren les monarquies autoritàries. Carles
V intentà dur a la pràctica un ideal d’universitas christiana, en
lluita contra la França de Francesc
I i els turcs.
El canvi de mentalitat més
evident, però, es produí en el camp religiós. A Alemanya, Martí
Luter inicià la Reforma
i les noves idees s’estengueren amb rapidesa per tota l’Europa nòrdica i
occidental. A Suïssa nasqué una interpretació més radical impulsada per Calví.
A la Gran Bretanya, Enric
VIII protagonitzà un cisma que donà lloc a la creació de l’Església
Anglicana. Com a reacció, a l’Església Catòlica s’inicià un altre
moviment reformador, que trobà el seu defensor més decidit en la Companyia
de Jesús i que cristal·litzà en el concili
de Trento. Aquest canvi de mentalitat repercutí en tots els àmbits de
l’activitat humana.
Sorgí així la figura de
l’home universal, caracteritzat per una inesgotable curiositat científica: el seu
representant més característic fou Leonardo
da Vinci. El polonès Copèrnic
subvertí el sistema geocèntric de l’astronomia clàssica. Tot aquest conjunt de
fenòmens obrí al món occidental unes perspectives que configuraren una nova etapa
històrica: els temps moderns.
|
