ANIMACIÓ. Els descobriments geogràfics, impulsats per la recerca de noves rutes comercials, provocaren les transformacions econòmiques que conduïren a la Revolució Industrial. L'animació reflecteix els principals descobriments geogràfics de la història Els descobriments geogràfics

ANIMACIÓ. Descartes va establir les lleis de la refracció de la llum. L'animació mostra com es produeix la reflexió i la refracció de la llum. Descartes. Llei de la refracció de la llum

ANIMACIÓ. Recreació de l'evolució del llibre i dels sistemas d'impresió des de les formes més remotes d'escriptura fins a l'actualitat Evolució del llibre i dels sistemes d'impresió

ANIMACIÓ. La gravetat és la força d'atracció que, a causa de la gravitació, exerceix la Terra o qualsevol astre sobre els cossos materials. Newton, que va ser el primer físic que va estudiar aquest fenomen, formulà la Llei de la Gravitació Newton. Llei de la gravitació

ANIMACIÓ. La llum és una forma d'energia radiant capaç d'impressionar els òrgans de la vista. Newton descobrí que la llum és composta per partícules emeses pels cossos lluminosos (teoria corpuscular) Newton. Teoria corpuscular

DIBUIX. Moviment de la Terra a través del pla de l'eclíptica. Kepler. Primera Llei del moviment planetari

MÚSICA. L’opus 6 de Corelli és un conjunt de dotze concerti grossi (publicats el 1714) que van influenciar tant a compositors italians (Albinoni i Vivaldi) com alemanys (Telemann). A.Corelli. Concerto grosso op. 6 núm. 4

MÚSICA. Els 4 concerts per a violí i orquestra Le quattro stagioni són els primers dels 12 que componen el recull anomenat Il cimento dell'armonia e dell'inventione. La selecció correspon al principi del primer concert (La Primavera). A.Vivaldi. Les quatre estacions

MÚSICA. Musique de table (o Tafelmusik) és un conjunt de 3 obres dividides en 6 parts que mostren característiques estilístiques del barroc alemany, francès, italià i polonès. El fragment seleccionat forma part d'una ouverture a la francesa. G.Ph.Telemann. Musique de table

MÚSICA. Aquesta obra forma part d’una sèrie de 12 concerti grossi per a dos violins, baix continu i orquestra, escrits l’any 1739. La selecció correspon al principi del 4t moviment del 1r concert on els dos violins solistes i l’orquestra fan un fugat. F.Händel. Concerto grosso op. 6 núm. 1

MÚSICA. Tot i que El Messies se sol interpretar per Nadal, el seu llibretista Ch.Jensen l'havia concebut com una peça per a Setmana Santa. El fragment seleccionat és del cèlebre al·leluia, un coral amb orquestra amb el qual acaba la 2a part de l'obra. F.Händel. El Messies: Al·leluia

MÚSICA. Els sis concerts de Brandeburg (1721) són l’obra orquestral de Bach més important i representa una evolució significativa respecte el concerto grosso, tant pel que fa al tractament dels instruments solistes com per la densitat orquestral. J.S.Bach. Concert de Brandeburg núm. 2

MÚSICA. Aquesta obra per a clavecí consta de dues sèries de 24 preludis i fugues en totes les tonalitats majors i menors. El 1r llibre aparegué el 1722 i el 2n es completà el 1742. La selecció correspon al principi de la primera fuga del 1r llibre (en do major) J.S.Bach. El clavecí ben temperat

MÚSICA. L'Oratori de Nadal (1734-35) és una obra en sis parts destinada als sis serveis religiosos entre el dia de Nadal i l'Epifania. Part del seu material prové de les cantates 213, 214 i 215 del mateix Bach. Sentim el cor Ehre sei Gott in der Höhe. J.S.Bach. Oratori Nadal

MÚSICA. Les 12 simfonies London aviat es convertiren en les obres més conegudes de Haydn. Es tracta de simfonies més ambicioses que les anteriors, tant per la seva dimensió, com pel tractament temàtic i orquestral. La selecció correspon al minuet. F.J.Haydn. Simfonia núm. 104 London

MÚSICA. La selecció correspon a l’himne Gott erhalte Franz den Kaiser que Haydn compongué en homenatge a l’emperador d’Àustria. Aquesta peça va ser durant molts anys l’himne nacional austríac. F.J.Haydn. Quartet op. 76,3 Emperador

MÚSICA. Com és sabut, Mozart va morir deixant la seva última obra inacabada. La seva dona Constanze va donar-la a J. Eybler i F. Süssmayer, que s’encarregaren (especialment aquest darrer) d’acabar-la. La selecció correspon al principi del Lacrimosa. W.A.Mozart. Rèquiem

MÚSICA. La penúltima simfonia de Mozart (K. 550) està escrita en mode menor, fet destacable ja que la resta de simfonies, excepte la núm. 25 (K. 183, curiosament també en sol menor), estan escrites en mode major. W.A.Mozart. Simfonia núm. 40

MÚSICA. Duettino de Zerlina i Don Giovanni (soprano i baix), on el protagonista intenta seduir la camperola mentre el seu criat, Leporello, distreu el seu promès, de l'òpera Don Giovanni (Dramma giocoso en 2 actes sobre un llibret de Da Ponte) W.A.Mozart. Don Giovanni

MÚSICA. El títol original d’aquesta sonata per a piano (op. 27, 2, 1801), Sonata quasi una Fantasia, intenta reflectir la llibertat formal d’aquesta peça. La selecció correspon a un fragment del famós Adagio sostenuto. L.van Beethoven. Sonata Clar de lluna

MÚSICA. La llegenda diu que el motiu inicial de la cinquena simfonia (1807) representa els cops del destí a la porta. Més enllà d’aquestes apreciacions, cal destacar el tractament que al llarg de tot el primer moviment rep aquest motiu tan característic. L.van Beethoven. Simfonia núm. 5

MÚSICA. La Novena simfonia (1822-24) també és coneguda com a Simfonia Coral per la participació, en el quart moviment, de veus (solistes i cor) cantant l’Oda a l’alegria (Ode an die Freude), de Schiller. L.van Beethoven. Simfonia núm. 9