L'art romànic
Definició i
característiques
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror per part d’alguns sectors
de la població i amb expectatives apocalíptiques.
La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist
va provocar una renovació de l’art.
El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós. Tot i que aparegueren
diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil
romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que
és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades
i dels pelegrinatges.
( History/Wars/Crusades).
Una de les tendències
localistes més destacades fou l’estil
llombard, provinent del nord d’Itàlia i que va influir molt en
l’estil romànic català  . Els edificis més representatius
del romànic llombard català són els del conjunt de la Vall de Boí
. ( Arte románico y Císter).
( Història de l'Art de Catalunya. Edat Mitjana, El temps del romànic al Baix Llobregat i La comarca d'Osona. El passat històric d'Osona).
L'arquitectura
Els edificis característics
d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .
L’església romànica es
caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu llatina, és a
dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga .
-Absis
o petites capelles circulars situades a la capçalera .
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
D’aquest estil destaquen,
entre d'altres, a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet
i de Santes
Creus .
El monestir romànic tenia les
dependències següents:
-L’església, on els
monjos resaven.
-El claustre,
que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres
dependències
.
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.
Els monestirs més
significatius del romànic català van ser el de Ripoll
( Imágenes del Monasterio de Santa María de Ripoll) i el de Sant
Pere de Rodes .
( Santa Maria del Naranco, Romanesque Art, Rutas del románico en la provincia de Segovia i Arquitectura romànica).
L'escultura
L'escultura d’aquest període servia per a
decorar els edificis religiosos . A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de
fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments
.
En els exteriors es decoraven
els pòrtics i els capitells
de pedra , en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb
l’objectiu de representar l’infern i el mal .
La pintura
En l’art romànic, la pintura i
l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques
principals de la pintura eren les següents:
-Influència de l’art
bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
En aquella època, en què la
majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció
evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades
escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i
ensenyaments.
A final del romànic es van
aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a
l’escultura.
La pintura mural romànica de
Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. La tècnica que empraven els
pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia
representava pantòcrators
, és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també
altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic
Testament i simbolismes de la cort celestial . ( La comarca d'Osona. El museu episcopal de Vic -romànic-).
Un artista destacat de la
pintura romànica catalana va ser el Mestre
de Pedret, a qui s’atribueixen, hipotèticament, les pintures de Sant
Quirze de Pedret , de Santa Maria d’Esterri d’Àneu, de Sant Tomàs de Tredòs i
de Sant Pere del Burgal , datades totes al segle XII.
A la Vall de Boí, i en concret
a les esglésies de Sant
Climent i de Santa Maria de Taüll , hi ha les pintures més significatives del romànic català.
( Museu Nacional d'Art de Catalunya
-MNAC-. Art romànic, Arte románico en el Reino de Aragón, Alta Edat Mitjana. L'estructura feudal. El romànic i Amics de l'art romànic del Bages).
|
