 |
El pensament i l’art a l’islam
La ciència, la filosofia i les humanitats a l’islam
La civilització islàmica va
caracteritzar-se per la seva gran permeabilitat, cosa que li va permetre assolir una gran
riquesa cultural ja que va saber nodrir-se dels coneixements dels diversos pobles que va
conquerir. Entre d’altres exemples, els àrabs van traduir les obres de pensadors com
Plató o Aristòtil
i els tractats científics dels matemàtics, astrònoms i metges grecs. A més, des de
l’Índia, van aportar a tot el seu domini, l’actual sistema de notació
numèrica en el qual s’inclou el zero.
Tot això va permetre fer grans avenços en el camp de les ciències, sobretot pel que fa
a les matemàtiques -i concretament a l’àlgebra
i a la trigonometria-,
i també en altres camps en els quals els àrabs van destacar com a grans estudiosos:
l’alquímia,
la medicina
i la cirurgia.
Avicenna
(980-1037) va destacar com a metge i filòsof. Va elaborar el tractat de medicina anomenat
Llibre del cànon de medicina i va recopilar texts i coneixements de les cultures
antigues, especialment d’Aristòtil.
Un altre metge destacat va ser Abu-l-Husayn
al-Razi, que va escriure una enciclopèdia mèdica.
Averrois
(1126-1198) és considerat el filòsof musulmà més important d’Occident i gran
coneixedor de l’obra d’Aristòtil.
Abu
Zayd 'Abd al-Rahman ibn Haldun (1332-1406) fou historiador i va escriure una Història
Universal des d’una perspectiva moderna.
A més, els àrabs també van interessar-se en l’estudi de l’astronomia, de la
geografia i de la navegació. Tanmateix, introduïren l'astrolabi
a la Península Ibèrica, i realitzaren diversos tractats sobre aquest instrument de
mesura (Aquest fet queda ben representat en les obres de l'astrònom àrab Abu-l-'Abbas
al-Fargani).
Les manifestacions
artístiques de l’islam
També l’art islàmic va beneficiar-se de les
aportacions de les cultures conquerides. Així, el mestissatge dels diferents elements
artístics provinents de civilitzacions com ara la mesopotàmica, romana, persa
o bizantina,
va fer que l’art musulmà fos molt ric.
L’art
de l’islam es va concretar fonamentalment en l’arquitectura. Van destacar
les mesquites,
els palaus, els mercats i els banys públics. ( Islamic Art i Arquitectura islàmica).
Com a elements característics de l’arquitectura islàmica destaquen diferents tipus
d’arcs
com ara el de ferradura  o el lobulat.
La decoració interior dels edificis era molt rica i estava feta amb marbres, mosaics alicatats
i pintures. Els motius decoratius eren bàsicament geomètrics i vegetals però també hi
havia inscripcions en àrab de passatges de l’Alcorà.
No hi havia representacions d’Al·là
ni tampoc cap representació humana perquè la seva religió els ho prohibia.
L’edifici més representatiu era la mesquita ,
que es caracteritzava pels elements següents:
-Un pati quadrat al centre del qual hi havia una pila amb aigua per fer les ablucions,
és a dir, per netejar-se el cos .
-Una sala per a l’oració dels creients, que estava orientada cap a la
Meca.
-Uns minarets
o torres exteriors des d’on el muetzí
cridava els fidels a l’oració .
Algunes de les mesquites
més conegudes són: la de Còrdova , la de la Roca de Jerusalem ( The Dome of the Rock), la Mesquita blava
d’Istanbul , la de Kairouan
de Tunísia , la de Damasc o la mesquita reial d’Esfahan d'Iran ( Isfahan).
Entre els palaus destaquen el de l’Alhambra
de Granada . ( L'Alhambra i el Generalife, Islamic Art i Architecture of Islam).
L’escultura i la pintura es van desenvolupar poc en aquesta època, però es poden destacar les
miniatures que il·lustraven l’Alcorà.
En canvi, els treballs de ceràmica, orfebreria
, vidre i teixits (tapissos i estores) van ser molt característics i es
van desenvolupar considerablement.
( Islamic Art i Islamic Architecture).
|
 |
