En només quatre anys, atesa la poca resistència que van trobar per part dels visigots i els pactes que van fer amb alguns nobles, van arribar a dominar gairebé tota la península. Aquesta es convertí en un emirat -una mena de província islàmica-, que depenia del Califat de Damasc, la qual fou anomenada Al-Àndalus, i que tingué una nova capital, Còrdova.

L’expansió de l’islam al llarg de gran part de l’antic imperi Romà possibilità que, durant els segles XII i XIII, els cristians redescobrissin l’herència de les cultures grecoromanes, i accedissin directament a les cultures antigues.

L’islam es va estendre a diverses comunitats com ara Aràbia, Síria, Pèrsia i Egipte, i tingué com a principals centres d'activitats les ciutats de Còrdova, Bagdad, El Caire, Samarcanda i Damasc. En la seva expansió, va anar adoptant i nacionalitzant les formes d’art de les terres que conqueria, d’aquesta manera s’anava enriquint amb les aportacions de les cultures vençudes i alhora aquelles cultures s’enriquien amb les aportacions i els descobriments dels savis musulmans. ( L'Espanya musulmana).

L'islam és una de les tres grans religions monoteistes, i Al·là és l’únic déu que venera. Per islam s’entén, d'una banda, el conjunt de fidels musulmans que professen aquesta religió i, de l’altra, el conjunt de països i territoris en els quals predomina aquesta doctrina. ( Islam).