La cultura i el pensament medievals a Occident

L’any 476 va desaparèixer l'imperi Romà d'Occident, fruit de la divisió que de l'imperi Romà va dur a terme l'emperador Teodosi el 395. Mentre de l'imperi d'Orient sorgiria l'imperi Bizantí, el d'Occident es va anar disgregant en diversos territoris dominats pels pobles germànics. Els més importants varen ser els visigots a la península Ibèrica, els francs a la Gàl·lia i els ostrogots a Itàlia. (L'animació següent recrea el naixement i la disgregació de l'imperi Romà, Crèdits: Zenit ). ( Peoples of the Dark Ages).

Es considera que en aquest moment començà un nou període de la història que coneixem com a edat mitjana, i que comprèn des del segle V fins al segle XV. (L'animació següent recrea l'aparició del feudalisme, Crèdits: Zenit ).

El pensament medieval

Durant l’edat mitjana, el pensament filosòfic es va caracteritzar per la seva profunda religiositat, per això les principals preocupacions dels pensadors d’aquest període varen ser:

-La recerca d’una justificació racional de la fe mitjançant l’estudi de la teologia.

-La lluita aferrissada contra les heretgies per tal de consolidar la unitat de la doctrina cristiana.

D'altra banda, durant el feudalisme, els senyors van fer de la causa religiosa una causa guerrera i moltes vegades s’iniciaven batalles en nom de la religió. Per a ells, el sentiment guerrer i el de fe anaven lligats i això és el que van transmetre els joglars mitjançant les cançons de gesta. De les que ens han arribat, les més conegudes són: el cant dels Nibelungs ( The Nibelungenlied), la Cançó de Rotllan ( The Song of Roland) i la Cançó del Cid ( The Lay of the Cid).

Juntament amb les cançons de gesta, els joglars van fer cançons tractant temes d’amor.

L’Església i la cultura durant l’edat mitjana

Durant l’edat mitjana, l’Església es va convertir en el principal focus de difusió i de conservació de la cultura, especialment gràcies als monestirs. Des d’aquests, els monjos copistes van fer una important tasca de recopilació i de reproducció de manuscrits d’autors clàssics escrits en llatí però que sovint els arribaven per mitjà dels àrabs.  

Destaquen sobretot les enquadernacions i les miniatures amb què van il·lustrar els nous manuscrits .

Els monestirs també eren un focus d’evangelització de la gent del camp ja que l’edifici solia estar envoltat de terres que eren treballades per pagesos i per serfs que estaven al servei del monestir.

El monaquisme

A l’inici de l’era cristiana, alguns creients van optar per retirar-se voluntàriament del món amb l’objectiu de seguir els manaments de l’Evangeli de manera més estricta. Aquest moviment es conegué amb el nom de monaquisme.

En alguns casos va ser un aïllament col·lectiu i va donar origen a diversos ordes religiosos:

-L’orde dels benedictins, fundat al segle VI per Benet de Núrsia . Un dels seus centres fou el monestir de Montserrat . ( Abadia de Montserrat).

-L’orde dels cluniacencs i el dels cistercencs, que van aparèixer a partir del segle X a França i que van reinterpretar de manera més estricta la regla de sant Benet.

Els primers monestirs van ser fundats per aquests ordes religiosos.

Posteriorment, però ja a les ciutats i amb el vot de pobresa com un dels vots principals, neixen nous ordes:

-El dels franciscans, fundat al segle XIII per Sant Francesc d’Assís que amb el seu exemple d’humilitat i de pobresa va saber arribar a la gent del poble. ( Assisi. The Patriarchal Basilica of St. Francis).

-El dels dominics, fundats al segle XIII per Domènec de Guzmán , figura que se centrà en l’estudi de la teologia i en la lluita contra les heretgies per mitjà del Tribunal de la Inquisició. Un dels seus seguidors fou Sant Tomàs d’Aquino.

Les heretgies durant l’edat mitjana

En aquest període, l’Església va lluitar per aconseguir la unificació del cristianisme i de la seva doctrina. Per tal de mantenir aquesta unitat, va crear el Tribunal de la Inquisició , que s’encarregava de jutjar tot aquell que fos sospitós d’alguna pràctica religiosa diferent de la cristiana.

Aquest s’encarregava de perseguir i condemnar públicament persones acusades de practicar bruixeria i partidaris de les heretgies que es desviaven dels principis del cristianisme i, en alguns casos, criticaven la jerarquia i el poder que havien assolit l’Església i el Papa.

L’heretgia medieval més perseguida va ser la dels càtars ( Els càtars. La història que no ens van explicar), a Occitània, contra la qual es va lluitar en la croada albigesa.

També es van organitzar importants croades contra l’islam.

Evolució de la filosofia medieval

En el segle XIII, la teologia va prendre com a model i font d’inspiració els mètodes i els conceptes del pensament filosòfic d’Aristòtil i d’aquesta manera nasqué l’escolàstica ( Scholasticism). El seu màxim representant va ser Sant Tomàs d’Aquino. ( St. Thomas Aquinas i St. Thomas Aquinas and Medieval Philosophy).

A finals del segle XIII i principis del XIV van aparèixer alguns filòsofs que se separaren de la línia escolàstica i iniciaren nous corrents filosòfics. Els més destacats foren Guillem d’Occam i Joan Duns Escot ( Scotism and Scotists). Allunyats dels corrents teològics, en el segle XII i XIII, Robert Grosseteste i Roger Bacon van iniciar aspectes del mètode científic.

També en aquesta època, comencen a aparèixer les primeres universitats a les ciutats, les quals inicien un procés per a independitzar-se del pensament i del poder de les escoles episcopals.