La
cristianització
Els romans i les
religions Els romans
eren politeistes
com els grecs. De fet, la seva mitologia consistia en una adaptació de la mitologia
grega. Ells creien que els esperits dels déus eren per tot arreu i la gent els venerava
perquè deien que portaven sort i protecció. A Roma hi havia molts temples  , en els quals es feien ofrenes
als déus per aconseguir els seus favors. ( El rincón mitológico. Mitología grecorromana).
Fins i tot alguns emperadors
romans van ser considerats déus després de morts i els ciutadans van haver de venerar la
seva estàtua.
Roma va acceptar i tolerar
les religions de les regions conquerides que no causaven problemes socials ni polítics
com les religions d’Orient, les quals van obtenir una gran difusió perquè prometien
la salvació després de la mort.
El judaisme
El judaisme
era la religió fundada pel profeta Abraham
que practicaven els jueus, un poble de Palestina
conquerit l’any 63 aC per l’imperi Romà.
És una religió monoteista
que creu en el Déu Jahvè
i que com a poble escollit per Déu, esperen l’arribada d’un messies que els ha
d’alliberar. Les seves lleis es recullen a l’Antic
Testament.
El primer cristianisme
El cristianisme
va néixer a Palestina de la mà de Jesús de Natzaret, quan una part del poble jueu va
reconèixer Jesús com el messies que esperaven. Les bases del cristianisme van ser
recollides pels deixebles en el Nou Testament, després de la mort de Jesús, l’home
d’origen humil que predicava per la Galilea.
Els romans no van acceptar la religió cristiana i durant
tres segles els cristians van ser perseguits fins que l’any 313 dC, l’emperador Constantí
es va
convertir al cristianisme i l’any 380 dC, sota el govern de Teodosi,
el cristianisme es convertí en la religió oficial de l’imperi Romà.
Llavors l’església primitiva va haver de canviar. Va
deixar de ser una comunitat igualitària i democràtica i va adoptar una estructura
jeràrquica i centralitzada en la figura del bisbe de Roma, el papa,
que des de llavors es considerà com l’autoritat religiosa suprema per a tots els
creients. En aquesta època es va fer també la divisió entre laics
i clergat
i les creences religioses es van convertir en dogmes.
La part occidental de l’imperi
Romà va ser la més afectada per aquests canvis i això va fer accentuar més les
diferències entre l’imperi d'Occident i el d’Orient i així, mentre
l’imperi d’Occident es dividia en múltiples entitats polítiques el vincle
d’unió entre les quals era el cristianisme, l’Església a l’imperi
d'Orient va tendir a organitzar-se en comunitats autònomes. ( Rome's Economic Decline and Cristianity's Ascent).
Posteriorment, l’any 1054 es va produir l’escissió
entre l’Església catòlica i l’ortodoxa. (L'animació descriu els orígens i
els continguts de la Bíblia com a llibre fonamental en la tradició judeocristiana,
Crèdits: Zenit  ).
|
