L'art
a la Grècia clàssica
L'arquitectura a
la Grècia clàssica La
primera mostra important darquitectura europea va ser la de la Grècia
clàssica. El material que sutilitzava per a construir els monuments i edificis
públics era la pedra calcària, però la polien de manera que recordava antigues
estructures de fusta (L'animació següent recrea l'evolució de l'art grec des del
període arcaic fins a l'hel·lenístic, Crèdits: Zenit ).
Els grecs concebien
larquitectura com una ciència basada en lharmonia de les proporcions
matemàtiques, ideal de bellesa que també compartien les altres arts.
Els ordres arquitectònics
bàsics desenvolupats en aquesta època van ser el dòric (caracteritzat per columnes
estriades sense base i amb capitells senzills)
i el jònic (amb columnes estriades que reposaven sobre una base i amb capitells amb dues
volutes) .
El corinti (amb columnes esveltes i estriades que reposaven sobre una base i amb capitells
decorats amb fulles dacant) va ser posterior i es
considera com una versió refinada del jònic.
Com a mostres
arquitectòniques més importants de la Grècia clàssica destaquen els temples
com el Partenó
, els
teatres
com el d'Epidaure i les àgores
(la plaça principal, que era el centre dels cultes religiosos i de la vida política de
les ciutats ). ( Greek Architecture, Grècia clàssica i Delos).

L'escultura a la Grècia
antiga
Podem distingir els següents períodes:
-El període
arcaic, datat entre els segles VII i VI aC i que es caracteritza per lestil
frontal, el hieratisme i la rigidesa de les escultures
.
-El període
clàssic, datat entre els segles VI i IV aC, va proposar un model escultòric i
pictòric del cos humà que ha estat vigent a lart occidental fins al segle XX. En
aquest període hi havia una clara preferència per representar el cos masculí, que
sempre era un cos perfecte i que seguia el cànon de bellesa de lèpoca, un cànon
basat en lharmonia de les proporcions, i que es definia com aquell cos
dalçada igual a set o vuit caps .
Els quatre grans escultors del segle V aC van ser Miró,
Policlet,
Praxíteles
i Fídies.
-El període
hel·lenístic sestén entre els segles III i I aC. Es va caracteritzar per
laugment del realisme, tant en el moviment i en lexpressió de les escultures,
com pel que fa als temes que es representaven. Els escultors hel·lenístics buscaven
transmetre emocions mitjançant les seves escultures .
La Venus de Milo és un clar
exemple d'escultura grega desenvolupada al final del període hel·lenístic.
( Maecenas: Images of Ancient Greece and Rome, Greek Art and Architecture, Exploring Ancient World Cultures. Electronic Image Index: Greece,
Arte griego, Grecia i Musée du Louvre).

|