tunit1rp.gif (7235 bytes)









Història i pensament en l'edat antiga
La cultura a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia
    La visió del món
    La ciència i el saber
L'art a les civilitzacions del Pròxim Orient
Filosofia i ciència a la Grècia clàssica
L'art a la Grècia clàssica
L'art romà
La cristianització




La cultura a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia

La visió del món

Les civilitzacions del Pròxim Orient van intentar explicar tot allò que no entenien mitjançant la mitologia. Aquests déus, als quals atribuïen el poder de dirigir el món, eren adorats per tots els humans i regulaven totes les seves accions: la caça, la verema, les decisions de govern, la vida o la mort dels condemnats..., tot era sotmès al criteri d’aquestes divinitats que ells mateixos havien creat i que, gràcies a la seva magnificència i benvolença, mantenien l’esplendor d’aquelles civilitzacions. Per al poble, els seus més alts governants Pintura mural d'època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu. Un dignatari és una persona que posseeix una dignitat, un càrrec, especialment a la cort o en una organització de govern., el faraó, l’emperador o el rei també eren déus, o semidéus. (La facultat de filosofia i lletres de la Universidad de Zaragoza ofereix aquesta pàgina web on podem trobar informació sobre diferents aspectes de la història i cultura de les regions històriques que formaren el Pròxim Orient al període antic. Próximo Oriente Antiguo).

Els temples, edificis que generalment demostraven la importància de la divinitat que s’hi adorava, eren els centres religiosos on es feien les ofrenes, com ara objectes, diners, animals, collites, i fins i tot, vides humanes, per mitjà de les quals pretenien guanyar-se la protecció d’aquell déu. Els sacerdots eren els encarregats de fer d’intermediaris entre les divinitats i els humans, de comunicar el món sobrenatural dels déus amb el món dels mortals.

La religió dels egipcis tenia com a creença principal la idea de la vida de l’ànima més enllà de la mort Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d'un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l'ànima i pensaven que després de morir tornarien a viure, tornarien a creuar el riu Representació en una pintura egípcia del viatge de l'ànima d'un difunt per les aigües del riu Nil, si superaven el judici dels difunts, presidit pel déu Osiris Representació d'Osiris, divinitat egípcia, a l'interior d'una tomba. El faraó era la persona més pròxima a la categoria divina i ocupava el cim de la piràmide social en què s’estructurava la societat de l’antic Egipte. (Edició en línia del llibre de la mort (traducció de Sir E.A. Wallis Budge), obra clau per entendre la religió, l'art i gran part de la vida i creençes dels antics egipcis. The Egyptian Book of the Dead i Article del "St.Petersburg Times" sobre les creences religioses a l'Antic Egipte, la idea de la mort i els funerals, les tombes i l'embalsamament dels cadàvers. Ancient Egyptian Religion).

Els mesopotàmics adoraven els déus relacionats amb les forces de la natura: el cel, la Terra, l’aire, les aigües, la Lluna, el Sol, etc. (Pàgina web de Richard Hooker que tracta, en diversos capítols, de la història, la religió, l'arquitectura, la literatura i la ciència dels diferents pobles que conformaren la civilització històrica de Mesopotàmia. Hi ha enllaços a textos i a museus Mesopotamia. Resources, Pàgina de l'Oriental Institute, museu i centre d'investigació ubicat a la universitat de Chicago, que es dedica a l'estudi de l'antiguitat al Pròxim Orient (Egipte, Mesopotàmia, Rúsia, Anatolia, el Llevant, Xipre, etc.). Tracta les matèries: arqueologia, fotografia, filologia, etc. Conté buscador. Oriental Institute i Pàgina sobre la ciutat mesopotàmica de Nippur. Elaborada per l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago, ofereix informació sobre aquesta ciutat sagrada de l'antiguitat, mapes, etc. The Nippur Expedition).


La ciència i el saber

Els pobles mesopotàmics i egipcis van desenvolupar coneixements tècnics i científics que els van permetre de resoldre diferents problemes o qüestions pràctiques:

-La invenció de la roda i la vela de navegació suposà la millora dels mitjans de transport. Els primers vaixells de vela van ser construïts pels egipcis amb joncs del Nil.

-El desenvolupament de les matemàtiques, va permetre d’aplicar-les als sistemes de pesos i mesures i al càlcul matemàtic. El sistema sumeri, utilitzat a l’antic Sumer, era de base sexagesimal, mentre que el sistema egipci era de base decimal.

-El desenvolupament de l’astronomia, que els sacerdots, mitjançant l’observació dels moviments dels astres, utilitzaven per fer les seves prediccions, va fer possible preveure desastres naturals que els afectaven periòdicament com ara el desbordament del Nil, i també, preveure l’aparició anual de l’estrella Sírius. (Pàgina web de l'School of Mathematical and Computational Sciences, de la University of Saint Andrews, que està dedicada a la ciència en general i, en concret, a la ciència matemàtica dels babilonis i egipcis. Conté recursos i enllaços relacionats amb la matèria. Babylonian and Egyptian Mathematics).

-Els calendaris solars van esdevenir un instrument indispensable per a les civilitzacions agràries, ja que amb aquests, podien organitzar millor les feines del camp i sembrar allò que anava millor a cada estació. D’aquesta manera les collites eren més abundants i de millor qualitat.

-L’escriptura, característica d’una societat avançada, era, a l’antic Egipte i a Mesopotàmia, un privilegi de les classes superiors: sacerdots, comerciants i funcionaris, que la utilitzaven per tenir constància de les seves transaccions, prediccions, memòries i contractes. Tant els primers signes cuneïformes mesopotàmics, amb forma de tascó i escrites sobre tauletes d’argila (Introducció a l'accadi, antiga llengua semítica, amb exemples de gramàtica i pronunciació. A més, s'hi pot trobar informació sobre la història de Mesopotàmia en general. Akkadian Language), com els jeroglífics egipcis Jeroglífic egipci acompanyant una representació pictòrica on apareix un difunt bevent en les aigües del Nil, escrits sobre fulls de papir fabricats amb joncs, eren ideogràfics, és a dir, que l’escriptura representava la idea d’una cosa, no els sons de la llengua, com fan la majoria de cultures des que els fenicis principalment van inventar l’alfabet. (L'animació següent recrea la invenció del llibre des de les formes més remotes d'escriptura i impressió, Crèdits: Zenit A Mesopotàmia s'empraren les primeres formes d'escriptura cuneïforme sobre argila, aproximadament cap al 2500 aC L'animació recrea la invenció del llibre des de les formes més remotes d'escriptura i impressió). (Accés a l'alfabet i als signes fonètics egipcis. Permet la traducció inversa i directa egipci-anglès. Enllaços amb multitud d'articles sobre els jeroglífics egipcis, característiques del llenguatge, reis d'Egipte, obres sobre egiptologia, etc. Elaborat per Jim Loy. Egyptian Hieroglyphic Dictionary).
enrere.gif (1121 bytes)