El neolític
Les cultures
neolítiques
Al llarg de generacions i generacions de convivència i
observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals
fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els
humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar
animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar  . Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la
història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li
oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera
conscient i voluntària. El canvi el va obligar a fixar la seva residència a determinats
territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats. A la vegada,
al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més
nombrosos. (La següent il·lustració recrea l'organització d'un poblat neolític ). ( El neolítico: los primeros agricultores y ganaderos).
Els grups humans que es van especialitzar en les pastures
van continuar portant una vida nòmada
a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris
practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades
amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar
pel seu control. La revolució agrícola comportà canvis en el tipus d'assentament humà.
Es van haver d'organitzar residències permanents per emmagatzemar les collites i les
noves i complexes eines: aixades, pals de cavar, morters, recipients per les llavors i els
fruits , etc.
Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els
animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols
necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. D'aquesta necessitat va
néixer la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va
inventar el torn del ceramista. L'aprofitament de l'energia animal, la navegació a vela i
el descobriment de la roda, són també conquestes del neolític.
El neolític i la
religió
Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també
van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la
vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i
funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en
esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat
sobre els animals.
L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin
pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions…
són les forces que es veneren durant el neolític.
En el neolític pren una gran importància el culte als
morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és
molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que
augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats.
Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus,
uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien
explicar.
Els megàlits
A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments
de pedra anomenats megàlits.
Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte
.
Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens
i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de
pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos
construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien
amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els
clans familiars i les tribus dipositaven als seus difunts (Sepulcre de galeria de
Newgrange, Irlanda ; i conjunt megalític de Stonehenge,
a Averbury, Anglaterra ). ( Megalítica - Megaliths of Menorca i The Megalith Map. A Resource for Finding any Stone Circle or Row in
England, Ireland, Scotland or Wales).
Els menhirs
són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o
simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs
alineats. ( El megalistisme a l'Alt Empordà; Itinerari megalític a l'Albera; Aproximación al Monumento Megalítico de Dombate i O Megalitismo na Beira Alta).
|
