Enciclopèdia Catalana , seguint el seu objectiu de promoure i difondre la cultura catalana, l'any 1979 va iniciar la tasca d'editar diccionaris. El primer va ser el Diccionari català-francès/francès-català. Enciclopèdia veia clar que disposar de diccionaris bilingües en català era molt necessari, ja que aquests havien de permetre als catalanoparlants d'accedir directament a les diferents llengües estrangeres, i, als parlants d’altres llengües, l’accés al català, sense haver de passar per cap idioma intermediari. Així, dos anys més tard va aparèixer el segon diccionari bilingüe -l'alemany-català- i l'any 1982 ja va sortir publicat el primer diccionari general monolingüe que recollia tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana: el Diccionari de la llengua catalana. A partir de l'any 1983, el ritme de publicació de diccionaris bilingües va augmentar:

Aquest ritme de publicació es va veure reforçat per un dels objectius que es va marcar l'editorial en l'edició de diccionaris bilingües: cobrir totes les llengües de la Unió Europea. Tanmateix, en aquest temps la col·lecció no va créixer només amb la publicació de diccionaris bilingües, sinó que va iniciar també una diversificació en la tipologia de les obres: diccionaris enciclopèdics, temàtics, i complementaris de la llengua catalana:

D'ençà de l'any 1993, la diversificació en la tipologia de diccionaris s'ha vist acompanyada per la diversificació en els formats, com a resposta a necessitats diferents d'usuaris també diferents. Així, a la darreria de l'any 2001, disposem d'un catàleg de més de 80 títols en 10 col·leccions, que continua creixent.